Xerrada sobre la recuperació de les muxierangues a Altea

Del Ball de Valencians a la Muixeranga és una xerrada sobre l’origen, història i evolució dels darrers anys fins a l’actual expansió de les muixerangues.

La Càtedra Anetta Nicoli de la Universitat Miguel Hernández i la Regidoria de Festes de l’Ajuntament d’Altea han programat per al dijous 23 de març a les 20 h a la Biblioteca Municipal de la Casa de la Cultura, Cr. Pont de Moncau 14, la xerrada Del Ball de Valencians a la Muixeranga.

La xerrada estarà a càrrec de Saül Ortolà, membre fundador de la Muixeranga de Pego i actual cap tècnic (Mestre) i de Salvador Vila, investigador i membre actiu al món de les muixerangues des de 1999, Mestre de Balls de la Muixeranga de Pego i Coordinador de muixeranga.info canal de notícies muixerangueres.


Cartell basat en una fotografia d’Àlex Parra Ruiz

+ informació sobre el món de la muixeranga ací.
+ informació sobre aquest acte  http://muixeranga.info/del-ball-de-valencians-a-la-muixeranga/

Torres humanes, testimoni fotogràfic a la Marina Alta

Torres humanes, testimoni fotogràfic a la Marina Alta*

*Article aparegut al Llibre de festes de Pego 2016

riuetPasqual Alentado i amics al riuet 25/07/1959.

Darrerament i gràcies a les xarxes socials apareixen públicament moltes fotos antigues. Imatges procedents d’àlbums familiars i que ens poden ajudar a entendre un poc millor com era la nostra societat no fa massa anys. En concret a Pego, a partir del grup de Facebook “Fotos antigues de Pego (La Marina Alta)”, hem trobat arxius gràfics que evidencien una certa tendència a escalar uns als altres, en diferents formacions i tipologies, però que evidencien un costum potser d’origen molt antic.

passeigEscolà, Pardo, Muralla, Moya i Metro fent el pinet al Passeig Cervantes 1960 (aprox).

Fets tan insòlits com la formació d’una torre humana apareixen contínuament en l’àmbit de tota la nostra geografia per a sorpresa del món muixeranguer. A la Marina Alta no només a Pego apareixen aquestes formacions, també tenim constància d’alguns altres casos com ara veurem a Benissa.

benissa66Quintos de Benissa 1966

beniss68Quintos de Benissa 1968

Aquestes dues fotografies són dels anys 1966 i 1968 respectivament. Corresponen a la festa dels «quintos». Hem entrevistat a alguns dels seus protagonistes i per a sorpresa nostra ningú recorda perquè ho van fer. Evidentment era per passar-ho bé, igualment també celebraven jocs populars com carreres de sacs o qualsevol altre que els venia al cap en el moment. Segons sembla, no hi havia cap motivació especial. Però on ho havien vist fer? Perquè a simple vista sembla que algú devia tindre un mínim coneixement tècnic.

El fet de tractar-se de reclutes ens va fer pensar en un origen militar. Són molts casos on la milícia ha donat pas a manifestacions de cultura popular, però res hem pogut aclarir al respecte en aquest cas. Posteriorment han aparegut altres imatges de torres humanes de la mateixa època amb gent de Benissa, joves vora mar en un dia de platja fan torres humanes també. Tot açò ens fa pensar que devia tractar-se d’una activitat popular més, com puga ser jugar a estirar de la corda o a Xurro va! Una més entre tantes que la gent jove aprén de veure-la a altres més adults fer-la i va mantenint-se en el temps.

Tornant de nou a les xarxes socials, ens trobem un dia amb molta sorpresa, una foto que penja Vicenta Mengual a l’esmentat grup de fotos antigues de Pego, on veiem a un grup de joves fent una torreta de tres altures al casal de la Falla la font.

falla-fontCagarri, Domingo Mato, Pantaló, Camilo, Rosalia de l’Alicantino, Carmen la Roja, Caliu, Pepe Galan i altres en una paella de la Falla la Font el 1962/63.

Quan vam saber de l’existència d’aquesta imatge, li ho comentarem a l’amic Joan Bofarull (Reus, 1971). Bofarull és mestre muixeranguer a Vinaròs a més de ser un dels principals historiadors del món casteller, molt interessat en l’origen valencià dels Castells i que en eixos moments estava preparant un llibre sobre muixerangues. Així concertàrem una entrevista amb els protagonistes de la fotografia, que de molt bon grat van accedir a realitzar (20-07-2015).

Transcripció de l’entrevista a càrrec de Joan Bofarull (JB).

Conversa amb José Oltra Cardona (1-11-1944), Fernando Naya Ortolà (29-11-1947)
i Vicenta Mengual.

JB- Esta foto de quan és?
– De l’any 1963-64.
JB- En quina festa és?
– L’endemà de Sant Josep féem la paella.
JB- I on és?
– Això no existix, ja, això avui és una finca de pisos. Això era una solar i férem una pista de ball.
– Si havien sobrat dos duros, i dos que en pagàvem moatros, convidàvem les falleres a una paella i passàvem un dia més de festa, avui és la cassalla, antes era l’absenta.
– La paella la féem entre tots els que estàvem allí dins: els hòmes feen el foc i les dones manipulàem la paella i después mos la menjàem tots junts, i tiràvem a sorts a veure qui l’escurava después.
– I después, ells de burrera: anem a fer una torre de hòmens! i pujaven set o vuit o deu, i ale! anem per amunt hasta que es cansaven o allò es desfeia, ja que anaven tots…
– Hi ha fotografies que estem, después de la paella, estirant el garrot.
– El garrot i a la corda.
– Era pa distreure’s, pa fer algo.
JB- Quan vostès feien això de pujar uns damunt dels altres, no entrenaven gens.
– No, que va!
– Era pensat i fet.
JB- No hi havia un mestre que ho ensenyés als altres, no hi havia música, no hi havia pinya
– No hi havia res, era l’absenta, home!
– Pujaven, después els féen cuatre aplausos els que estaven per baix, i en pau.
JB- Però ho hauríeu vist en algun puesto.
– No, per lo menos jo no.
– Això, si ho havien vist en algun puesto, ho deuriem d’haver vist al NO-DO, al cine.
JB- Això es va fer només un any o es va fer més anys?
– Només eixa volta.

JB- De la foto, coneixeu més gent?

BASE:
Jo estic baix a la base (esquerra)
Base, de cara: Pantaló
Pedro

ALÇADORS:
Camilo, darrere.
Saoro, pintor, que viu al pla de la Font.
L’home de Constança.

XIQUET:
Un dels entrevistats

PÚBLIC:
Caliu
Pepe Galán: Home al marge esquerra
Rosalia del Quiosc
Carme la Roja, llibreria del pla de la Font
JB- Aquest que va pujar damunt seu, era a la mateixa època?
– Del mateix estil.
– En aquella època, es coneix que, per lo que fóra, quan s’ajuntaen en algun puesto, montaen uns damunt de atres.
JB- Al xic este que va muntar damunt seu, com li diuen o com li dien?
– Batiste.
– Ja faltà.
JB- I ell sabia muntar?
– Que va ! Estàvem de burrera i no sé qui va ser que va dir “Gallega, a que no et fas una foto amb Batiste al coll” dic “No? Puja, Batiste!” I aquell va pujar dalt d’una cadira, em va pujar al coll i enseguida el meu germà va pillar una guitarra, s’espatarra en terra i se posa a fer ruido i mos vam fer una foto els tres.

Doncs ja tenim una possibilitat, mimetisme amb les colles castelleres que apareixien al documental previ a les pel·lícules en el cinema, el NO-DO, tot i que aquesta possibilitat, ens porta a altres interrogants, com: Si el NO-DO s’emetia a tot l’estat, perquè aquest fenomen només es dona al País Valencià? I sembla curiós que a diferents pobles, i inclús als mateixos pobles, grups diferents d’amics, realitzen aquesta activitat, només per veure-la a un documental… no sembla massa fundada aquesta teoria.
Altres documents apareixen més al sud de la Marina. A la ciutat d’Alacant, apareix una torre humana a una imatge al 1920, i a un documental de la diputació d’Alacant, apareix la següent imatge de la platja del Postiguet als anys 50.

postiguet

Torreta a la platja del Postiguet a Alacant el 1950.

Sembla estrany, que sense la possible existència d’una tradició més antiga en el temps, tants grups de joves, al mateix temps decidiren formar construccions humanes, amb una tipologia semblant. Aquesta investigació només ha fet que començar, continuarem buscant documents i relats de les persones majors que recorden aquells jocs i activitats que realitzaven quan eren joves. En els propers anys ampliarem aquestes dades amb les novetats que tinguem. Cal dir també i que si teniu qualsevol informació, s’agrairia molt que ens la féreu arribar.

Passant ara al present, siga casualitat o no, una de les primeres actuacions de la Muixeranga de Pego, va ser també al concurs de paelles de la Falla la Font, i com aquella gent de la fotografia antiga, al segle XXI, continuem amb el comboi i la festa que els va inspirar per a fer aquella torreta l’any 62, i seguim corrent les festes dels pobles de la Marina Alta i les comarques del voltant, donant a conéixer aquesta tradició i teixint l’entramat de la Cultura Popular Valenciana.

falla-la-font-pegoLa Muixeranga de Pego al concurs de paelles de la Falla la Font 2008.

calpTrobada d’escoles en Valencià 2010 a Calp.

gataLa Muixeranga de Pego a les festes de Gata 1-08-2012.

PegoiAlacantaElizondoLa Muixeranga de Pego i La Muixeranga d’Alacant a Elizondo(Navarra) a la trobada d’escoles en Euskera (Nafarroa Oinez) Octubre 2015.

També aprofitem este article per a convidar-te a participar amb nosaltres d’aquesta tradició i de la festa que ens acompanya.

xalo1
xalo2
La Muixeranga de Pego a Xaló, Abril de 2016.

Salut i Muixerangues!
Saül Ortolà i Soler– @saulortola
Salva Vila i Sarch– @vilasalva
@muixerangapego @muixerangainfo

Fotografies antigues

Un dia de casualitat vaig vore aquest vídeo a la televisió.

Alicante en blanco y negro – Retazos de la Costa Blanca from vnondedeu on Vimeo.

En el minut 6’54” apareix una imatge de gent fent muixeranga en una platja que semblava Alacant.

postiguet

Els ho vaig fer saber als amics de la Muixeranga d’Alacant i respongueren que es tracta del Postiguet amb la qual cosa deu de ser dels anys 40 o 50. Temps després va aparéixer una foto semblant datada, aproximadament, sobre els anys 20.

Hui de nou tornem a tindre una sorpresa. A Alacant han trobat una imatge de la Foguera de Benalua de 1958 que, en solidaritat amb la riuada de València, plantà un monument que representa una muixeranga. L’artista Ramón Marco Marco amb ella va aconseguir amb ella el Primer Premi de Categoria Especial.

foguera1958
Foto extreta d’ací

Només dos anys després, Ramón Marco va realitzar la falla oficial de l’Ajuntament de València l’any 1960. Havia aprés l’art de l’escultura de diversos artistes valencians, però va ser el seu mestre Gastón Castelló, qui li va girar la seua vida i, a partir d’aquest moment, es dedicà al món de les fogueres. Castelló era un enamorat de la cultura popular, valors que va transmetre a Marco.

Arribats, en aquesta història de fotos antigues i tradicions, al 1960, anem un poc més lluny en el temps i més cap al nord. Aquesta imatge és de 1966.

benissa

No vull estendre’m perquè la història ja la hi vaig explicar al passat llibre de festes de Benissa.
http://www.infobenissa.cat/arxiu/tomasmarzalenlacommemoraciodelbicentenaridelapurissimaxiquetadebenissa.pdf

Darrerament, ha aparegut una altra fotografia semblant de l’any 1968, també a Benissa. I és que, en un principi, quan començàrem a reviscolar les muixerangues (ara fa vint anys), ens va fer la impressió que era un fenomen molt al voltant de València i d’algun punt aïllat del nord. Semblava que el sud no havia sigut terra de muixerangues. Ara però, li he de donar la raó a l’amic Daniel Vera, de Sueca. En aquell temps ja va dir: «Aneu cap al sud i busqueu, que ja en trobareu».

Finalment només vull demanar-vos un favor. Mostreu les imatges a la gent més major, regireu les fotos antigues que teniu per casa abans no vagen al fem fotografies i records. Podrien convertir-se en una pèrdua irreparable.

Salvador Vila
salva@muixeranga.info

El botifler Llorca

Felip V, Borbó d’origen francès, va guanyar la guerra, va abolir els furs i va imposar les lleis castellanes. Les noves classes dirigents es formaren amb els més fidels dels borbònics i gent vinguda de Castella. En aquesta època fosca per a la nostra cultura, hi ha també documentades representacions autòctones del ball de Valencians al triangle casteller els anys 1712, 1721, 1724, 1725 i 1733. Malgrat tots els inconvenients, la implantació del nostre ball a la zona és considerable i hi ha documentació diversa que així ho deixa palés. Com exemple, aquesta curiosa prohibició que fa el lletrat madrileny Manuel Llorca Agulló: “… que se extermine el uso de los Castillos en los Vailes nombrados de Valencianos, y aun se prohiba absolutamente el uso de tales .bayles. Fue al paso que por pura diversión honesta se permitio el establecimiento (en tiempos pasados) en este Principado y en Valencia el bayle vulgo de Valencianos para andar delante de las Procesiones…” El botifler Llorca, que va ser Alcalde Major de Vilafranca del Penedès del 1782 al 1786, tenia especial fixació per les torres humanes i sense ser-ne conscient, ens ha deixat una de les més clares evidències de la connexió entre els ball de “Valencians” i els castells.